
- Image by Getty Images via Daylife
Amnistia Internacional va considerar avui “insòlit” que un magistrat puga ser jutjat per cercar “la veritat, la justícia i la reparació” per a més de 100.000 desapareguts durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura del general Francisco Franco.
Crec que és un afront a les associacions de defensa de la Memòria Històrica i a les víctimes del franquisme. Amb aquesta decisió, el jutge ha atés més a les organitzacions ultradretanes i ho ha fet en contra de l’opinió de la Fiscalia, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. Espanya és un país de paradoxes, ja que mentre molts xorizos acusats de corrupció es passegen pel carrer, el jutge que va voler fer justícia i jutjar els crims del franquisme haurà de plantar cara als tribunals. És una imatge de pena que s’està donant davant els països amb democràcies avançades.









La família de Miguel Hernández (Oriola 1910, Alacant 1940) ha presentat dues iniciatives per a restaurar la memòria del conegut com poeta del poble, condemnat a mort per la dictadura franquista. Es tracta d’una petició formal perquè el Ministeri de Justícia “repare i reconega la condemna injusta” de l’escriptor, de la mateixa manera que s’ha fet en el cas de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. Aquesta iniciativa s’ha acompanyat d’altra més complexa: un recurs de revisió de sentència ferma davant el Tribunal Suprem perquè l’òrgan “revise i anul·le” la condemna a mort d’Hernández.
Comentarios recientes