Como viene siendo habitual,todos los años,dedicamos una entrada especial para recordar que significa esta “fiesta”.Hoy es el 1 º de Mayo, fecha en la que conmemoramos el aniversario del asesinato en 1886 de los Mártires de Chicago, unos trabajadores en lucha por la jornada de ocho horas. Desde entonces, ese día se convirtió en un símbolo de la lucha obrera contra la injusticia, contra el capitalismo. Pero, lamentablemente, ha pasado la época heroica. Se ha falseado el significado del 1 º de Mayo. Se le ha convertido en un día de ritual, de culto, de idolatría. El día de lucha contra la explotación es ahora un día de fiesta.

Con la precariedad laboral que hay,los muertos en su puesto de trabajo,los recortes salariales y sociales,y la pasividad de las clases trabajadoras,hoy no hay nada que celebrar.

MALAGA, SPAIN - SEPTEMBER 09: Human remains l...
Image by Getty Images via Daylife

Amnistia Internacional va considerar avui “insòlit” que un magistrat puga ser jutjat per cercar “la veritat, la justícia i la reparació” per a més de 100.000 desapareguts durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura del general Francisco Franco.

Crec que és un afront a les associacions de defensa de la Memòria Històrica i a les víctimes del franquisme. Amb aquesta decisió, el jutge ha atés més a les organitzacions ultradretanes i ho ha fet en contra de l’opinió de la Fiscalia, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. Espanya és un país de paradoxes, ja que mentre molts xorizos acusats de corrupció es passegen pel carrer, el jutge que va voler fer justícia i jutjar els crims del franquisme haurà de plantar cara als tribunals. És una imatge de pena que s’està donant davant els països amb democràcies avançades.

http://www.youtube.com/watch?v=eTKJ8dRZlfo&feature=player_embedded

Gracias a los amigos de Kaos,por este valioso documento histórico.

logo.memoriaLa família de Miguel Hernández (Oriola 1910, Alacant 1940) ha presentat dues iniciatives per a restaurar la memòria del conegut com poeta del poble, condemnat a mort per la dictadura franquista. Es tracta d’una petició formal perquè el Ministeri de Justícia “repare i reconega la condemna injusta” de l’escriptor, de la mateixa manera que s’ha fet en el cas de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. Aquesta iniciativa s’ha acompanyat d’altra més complexa: un recurs de revisió de sentència ferma davant el Tribunal Suprem perquè l’òrgan “revise i anul·le” la condemna a mort d’Hernández.

“El millor homenatge que se li pot fer quan es prepara el seu centenari seria que entrara net de tota aqueixa porqueria que el franquisme va llançar sobre ell”, ha destacat el periodista i membre de la comissió cívica Enrique Cerdán Tato. El també membre del grup, Manuel Parra, ha explicat que a pesar de la commutació, “la pena de 30 anys de presó, en la pràctica, va suposar la seua mort” per les “condicions sanitàries ínfimes” de les presons espanyoles, en concret del Reformatori d’Adults d’Alacant, on Hernández va compartir cel·la amb l’escriptor Buero Vallejo. Parra també ha recordat que tot aquest procés va estar motivat per un “delicte de defensar un règim legal i legítim”, la República. La petició cursada davant la Subdelegació de Govern d’Alacant haurà de resoldre’s en un termini de dos o tres mesos.

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va presentar el 25 de setembre en el Jutjat d’Instrucció nº 5 de Madrid informació sobre més de 20 casos de robatori de bebés durant el Franquisme. Aquests, se sumen als del 8 de gener de 2009 que, per raons “d’urgència”, sí va permetre investigar l’Audiència Nacional, a pesar que ja s’havia declarat a Garzón incompetent per a investigar els crims del Franquisme. Aquesta escletxa permet que els casos de diverses mares, preses polítiques a les quals se’ls van arravassar els seus fills, s’investiguen.

L’oblit és la veritable mort.El olvido es la verdadera muerte.

“Cantando espero a la muerte
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.”

Hace 4 o 5 años,o quizás fueron 6,maldita memoria,tuve, la siempre desagradable, obligación de visitar el cementerio de Alicante.Dentro del camposanto,a mano izquierda,se encuentra la tumba de Miguel Hernandez.La visión de aquella sencilla sepultura,me trajo recuerdos de mi niñez,de tardes de poesía. Poeta,pastor,miliciano e intelectual,Miguel Hernandez nació en Orihuela en 1910 y murió en la Cárcel de Alicante en 1942 de una tuberculosis.Os dejo un libro,leed,que es gratis.

Miguel Hernández- Viento del pueblo.PDF

412

2007 Obrint Camins Estaba en un bar pensando en mis cosas,y,se me ocurrió la idea de crear este espacio.De esto ya hace 5 años. Suffusion WordPress theme by Sayontan Sinha